Actualitzada: 19 de juliol de 2026
De com descobrir la bellesa en la imperfecció i acceptar la impermanència de les coses.
El kintsugi és aquesta metàfora de la vida. Una peça es pot trencar i busquem la manera de reconstruir-la, marcant les cicatrius que fan que aquesta peça sigui única, i adornant-la per a fer-la més bonica. Hi ha qui diu que aquesta peça tindrà més valor. Però el valor està en donar-li un futur, en reparar emocionalment la persona que apreciava i gaudia d’aquella peça i la pensava perduda. Aquest símil, conjuntament amb la filosofia anomenada wabi sabi, ens ajuda a apreciar la impermanència de les coses i el canvi constant i saber veure la bellesa en la imperfecció.
L’art del kintsugi m’ha ensenyat a ser resilient, a acceptar la meva imperfecció i les meves ferides. Estic convençuda que aquestes ferides són les que ens fan únics a cadascú de nosaltres. Cada peça, cada persona esdevé única, per com s’ha trencat, pel què ha après de la seva lesió i la seva reparació. I amb aquests aprenentatges en sortim reforçats. Si saps mirar-ho, descobreixes la bellesa en la imperfecció. I un nou futur s’obre.
Aquí teniu el video.
«En una societat obsessionada amb la perfecció, amb la velocitat i amb la substitució constant de tot allò que es trenca, l’Anna Riera @annakintsugi abraça la filosofia del kintsugi: acceptar la fractura, mostrar-la i convertir-la en part de la bellesa.
El kintsugi és una tècnica japonesa de restauració de ceràmica que consisteix a reparar les peces trencades i acabar-les amb pols d’or. L’Anna, al seu taller, lluny d’amagar les esquerdes, les ressalta. Les línies de ruptura es transformen en traços brillants que expliquen la història de l’objecte. Una tassa trencada no recupera simplement la forma original: la converteix en una peça nova, marcada per l’experiència del trencament.
La cultura contemporània tendeix a interpretar les cicatrius com a signes de debilitat. Les persones amaguen els fracassos, silencien els dolors i intenten reconstruir una imatge d’integritat permanent. El kintsugi, en canvi, proposa una mirada radicalment diferent: les ferides formen part de la identitat. No cal esborrar-les perquè són testimonis del camí recorregut.»
