Actualitzada: 26 de juny de 2026
L’art del kintsugi té una llegenda. I a mi em sembla fascinant. Diu la llegenda que hi havia una vegada un shōgun, el vuitè de la era Muromachi, que es deia Ashikaga Yoshimasa (1436-1490), que tenia un bol xinès molt bonic i elegant amb esmalt celadó (verd grisós translúcid). Amb el temps el bol va desenvolupar una esquerda a la part inferior de manera que Yoshimasa el va enviar a la Xina, per demanar un recanvi, un d’igual. No obstant, per comptres d’un bol nou, li van retornar el mateix reparat amb grapes metàl·liques, amb l’explicació de que no era possible trobar un bol de celadó de la mateixa qualitat. Yoshimasa va pensar: per un costat, que era possible reparar la ceràmica, cosa que el va satisfer. Però el sistema no era bonic. I va ordenar als seus cortesans que trobessin una manera millor de reparar la ceràmica. El resultat diuen que va ser el naixement del kintsugi.
L’antiga casa del shōgun (com passa en molts casos) va ser convertida en temple. És el temple Ginkaku-ji, un dels temples més emblemàtics de Kyoto. Està al començament (o al final) del camí dels filòsofs. El shōgun va fer contruir la casa com a vila de retir i és posteriorment que es convertí en temple zen. És especialment famós pels seus jardins zen, la sorra rastrellada en forma de con (Kōgetsudai), el jardí de molsa i la seva estètica austera vinculada al wabi-sabi.
Aquest bol, anomenat Bakōhan (馬蝗絆) — avui es conserva al Tokyo National Museum.
