Actualitzada: 26 de juny de 2026
Et dono la benvinguda a aquest espai, que neix del desig de compartir mirades, aprenentatges i silencis. Vull inaugurar el blog evocant el Otagi Nenbutsu-ji, un petit temple a les afores de Kyoto que guarda més de mil estàtues de rakan, deixebles de Buda, esculpides en pedra. Cadascuna és diferent: algunes somriuen, d’altres mediten, algunes juguen amb un instrument o amaguen un gest còmplice. No hi ha dues cares iguals.
Aquestes mil presències simbolitzen la diversitat humana i la bellesa de la individualitat. Tot i compartir essència, cada ésser té una expressió pròpia, una història, una esquerda que el fa únic. Entre molsa, pluja i estacions que passen, les figures ens recorden la serenor del temps i la força del que és impermanent — una idea molt present en la cultura japonesa.
Així voldria que fos aquest blog: un camí de petites estàtues, d’entrades que, una a una, construeixin un paisatge. Espais per observar, aprendre i deixar que la mirada reposi. Si les pedres poden somriure, també ho poden fer les paraules i les imatges.
Gràcies per ser aquí i començar aquest recorregut amb mi.
