Actualitzada: 18 de maig de 2026
El vidre és sempre complicat, un repte… però quan vols guardar el record de l’àvia, que tant estimaves, el repte es converteix en un homenatge silent a les dones valentes, decidides, fortes i dolces, que van ser exemple per la seva família. I així, la Memé serà sempre recordada, no pel gerro de vidre, sinó pel seu descans suau dins del cor de la seva neta. Per això agraeixo molt la confiança de la Sofia, sobretot, en deixar-me cuidar la seva penyora dolça que va rebre de la seva àvia i que per a ella significa tant. Això és el bonic d’aquest art: venim d’una història, ens aturem a pensar-hi i reconstruir-la, i en sortim amb un bell record per sempre. Perquè els objectes tenen vida, història, memòria i futur.
