Actualitzada: 9 de juliol de 2026
Una vegada, no fa gaire temps, vaig veure brillar els ulls a una noia mirant un anell de vidre. Semblava que li agradava i el vaig compartir. Aquest anell era de vidre mat i era especial. Fer servir un objecte és dedicar-li atenció, gaudir de la seva bellesa, i compartir aquesta bellesa amb els altres que miren i ho reconeixen.
Un dia, és clar, l’anell es va esquerdar… una esquerda que diu: gràcies per fer-me servir, gràcies per sentir-te bonica usant-lo, gràcies per donar-li vida. Però això no és la fi de l’anell… em sembla que algú va dir: ara és més bonic que no era!. Això és el kintsugi.
