Actualitzada: 20 de juliol de 2026
Les kokeshi són nines tradicionals japoneses de fusta, originàries de la regió de Tōhoku, caracteritzades per la seva forma senzilla —cos cilíndric i cap rodó— i decoracions pintades a mà amb motius florals o geomètrics. Van néixer al segle XIX com a joguines artesanals, els fusters les feien amb les parts sobrants de les fustes per als nens, però amb el temps s’han convertit en objectes simbòlics i col·leccionables.
N’hi ha dos grans tipus: les kokeshi tradicionals (dentō kokeshi), que segueixen estils regionals concrets amb formes i patrons establerts que ens permeten saber d’on provenen (i ho anirem descobrint poc a poc), i les kokeshi creatives (sōsaku kokeshi), més modernes i lliures en disseny, on l’artista expressa la seva pròpia sensibilitat sense cenyir-se a un estil determinat.
Els 11 estils tradicionals de nines kokeshi
Característiques principals de les nines kokeshi tradicionals
Estan fetes amb fusta local, sovint corneller (mizuki), cirerer (sakura) o castanyer. Es tornen al torn, i de vegades produeixen un so característic, com el «xiu-xiu» propi de l’estil Naruko. No tenen braços ni cames, però presenten una distinció clara entre el cap i el cos. Es pinten a mà amb motius com flors de cirerer, crisantems, línies, punts o detalls de kimono. Mantenen una coherència estilística dins de cada regió, reconeixible per als entesos. Segueixen estils regionals estrictes, cadascun amb trets propis quant a forma, color, expressió facial i motius decoratius. A diferència de les kokeshi creatives (Sōsaku Kokeshi), les kokeshi tradicionals no admeten la lliure interpretació: són l’herència d’un ofici transmès de generació en generació, profundament arrelat a pobles i llinatges familiars concrets.
Oficialment existeixen onze estils tradicionals de kokeshi, cadascun vinculat a una regió concreta de Tōhoku, al nord del Japó. Tot i que comparteixen una forma senzilla —cos cilíndric i cap arrodonit—, cada escola presenta trets distintius que permeten identificar-ne l’origen.
Els estils principals són: Naruko, Tsuchiyu, Togatta, Yajiro, Hijiori, Zaō Takayu, Kijiyama, Nanbu, Tsugaru, Sakunami i Mogami.
Aquí trobareu un tastet d’informació de cada tipus. Segueixo treballant per millorar la informació, tinc un llibre magnífic! i fer millors fotografies. Doneu-me temps.
1.- Naruko-kei – Prefectura de Miyagi
Crisantems grans i molt protagonistes o fulles d’auró japonès.
Coll amb franges/anelles fines.
Expressió viva.
Sovint el cap és mòbil i són conegudes pel so o grinyol que fa quan es gira el cap.
2. Tōgatta-kei– Prefectura de Miyagi
Franges horitzontals netes i ordenades.
Expressió austera, nas llarg i recte.
Decoració continguda: l’ordre del cos pesa més que el motiu.
3.- Yajirō-kei – Prefectura de Miyagi
Colors brillants: groc, vermell, morat.
Cares detallades amb celles aixecades.
Cos cilíndric amb patró més gràfic que floral.
Decoració amb patrons lúdics o geomètrics, repetitius (vermell/negre), aspecte rítmic.
Rostre simple i calmat.
4.- Kijiyama-kei – Prefectura de Akita
Forma més curta i robusta.
Estries verticals fetes al torn (*hikime*), molt característiques. Decoracions tallades en lloc de patrons pintats.
Decoració mínima i simbòlica (petit motiu al pit), gravada per comptes de pintada.
Cara serena, tons apagats.
Protagonisme de la fusta i la textura.
5.- Tsugaru-kei (estil Aizu, lacada) -Prefectura de Aomori
Acabat lacat brillant, vermell profund.
Decoració vegetal daurada (aspecte refinat).
Dins els 11 estils sovint apareix com Tsugaru; però ‘Aizu’ és també una denominació habitual.
A vegades es confon amb kokeshi creativa.
Tècnica i tradició
La creació d’una Kokeshi tradicional comença amb l’assecat de la fusta, que pot trigar diversos anys. Un cop llesta, la fusta es munta sobre un torn i se li dóna la forma. La decoració es pinta a mà, sovint amb només unes poques pinzellades, que requereixen precisió i confiança.
Els artesans (kokeshi-shi) rarament utilitzen plantilles. La seva habilitat rau en pintar patrons intuïtius i repetitius, amb variacions subtils que formen la seva signatura personal. El resultat: cada Kokeshi és única, malgrat les estrictes regles estilístiques.
Un patrimoni viu
L’elaboració de les nines Kokeshi tradicionals continua fins als nostres dies, sovint per famílies que porten quatre o cinc generacions elaborant nines. Alguns artistes han rebut el reconeixement oficial com a «Tresors culturals vius».
